EL MOLÍ NOU DE BENIFLÀ

L'any 1894 el seu propietari era el famós home de la burgesia gandià Vicent Alcalà del Olmo. La seua viuda va vendre l’edifici tal com estava al moliner Lorenzo Miret Mayor i als seus fills.
Quan aquest va morir, posseïa 1/4 part de la propietat que li la va donar a un quart fill, Hilari Miret. En octubre de 1936 en plena revolució social, el comité de control arrosser va confiscar el molí que estava llogat a un moliner de Pego i quan aquest va tenir prou diners el va comprar i va ser d’ell fins que es va jubilar, des d’aquell moment s’utilitzava ocasionalment. L’any 1983 el moliner de Pego l’il va vendre a Cayetano Castelló Gomar, que el convertí en una àrea d'exposició i venda de mobles. Però a principis del S. XXI es va rehabilitar per transformar-lo en un centre de convits, convencions i actes socials en general.

https://www.molinoubenifla.com/

EL LLAVADOR

També és una part de l’herència de les obres d’arquitectura hidràulica del terme, com són les séquies, etc...
El llavador públic (Safareig) del carrer de la “Prisión” que arriba fins a la séquia mare, restaurat en 1976, no costa conservar-lo, com a testimoni de la vida de segles passats, antigament era molt utilitzat i es considerava un punt d’encontre, ja que les dones anaven allí a llavar tota la roba i conversaven. Disposa d’un enllosat de 6.25 m de longitud i 0.50 m de latitud.

EL MOLÍ DE FARINA

Probablement és herència del temps dels moros Beni Aflah, quant a la seua localització, ja que la part més antiga de la construcció deu datar del segle XIV o XV. Es tracta d’un casal hidràulic fariner, on es molia blat. L’edifici original del molí constava de dues naus estretes i llargues, paral·leles entre elles i perpendiculars al traçat de la sèquia.